Eleccions legislatives noruegues de 2013

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Eleccions legislatives noruegues de 2013
← 2009  2017  →
Data	9 setembre 2013
Tipus	eleccions parlamentàries de Noruega
Càrrec a elegir	169 diputat del Parlament de Noruega ≈ legislatura 2013-2017 del Storting. Durada del mandat: 4 anys
Participació
3.641.753 2.852.158    78.32٪ 1.95 2.836.029       ?      ?
Resultat de la votació
Ap  — Jens Stoltenberg 874.769   30.84٪ 4.53 Parlamentari 64 → 55 9 H  — Erna Solberg 760.232   26.81٪ 9.57 Parlamentari 30 → 48 18 FrP  — Siv Jensen 463.560   16.35٪ 6.56 Parlamentari 41 → 29 12 KrF  — Knut Arild Hareide 158.475   5.59٪ 0.05 Parlamentari 10 → 10 Sp  — Liv Signe Navarsete 155.357   5.48٪ 0.67 Parlamentari 11 → 10 1 V  — Trine Skei Grande 148.275   5.23٪ 1.35 Parlamentari 2 → 9 7 SV  — Audun Lysbakken 116.021   4.09٪ 2.11 Parlamentari 11 → 7 4 MDG  — Hanna Elise Marcussen 79.152   2.79٪ 2.44 Parlamentari 0 → 1 1

Les eleccions legislatives noruegues de 2013 van tenir lloc el 8 i 9 de setembre de 2013 a Noruega per a renovar els 169 membres de l'Storting, el parlament unicameral del país.

Els candidats van ser elegits entre llistes de partits en cadascun dels 19 comtats. 150 dels escons s'escollien per representació proporcional amb el mètode de Sainte-Laguë a nivell de comtat. Els 19 escons restants eren per compensar les desproporcions entre els resultats a nivell nacional i l'assignació d'escons a nivell de circumscripció, i només s'adjudicaven als partits amb més del 4% de vots en situació desfavorable.

Els partits noruecs es van alinear en dos blocs:

• La coalició roig-verda, corresponent al govern sortint d'esquerres, formada pel Partit Laborista, Partit de Centre, Partit Socialista d'Esquerra i Partit Roig.
• El bloc conservador, format pel Partit Conservador, Partit del Progrés, Partit Liberal i Partit Democristià.

Els resultats electorals van donar via lliure a un canvi de govern després de dotze anys, ja que el bloc conservador va obtenir més de la meitat dels vots i dels escons, malgrat que els laboristes continuessin com a partit més votat. El Partit Conservador també va superar en vots al Partit del Progrés, situant-lo com al principal partit de dretes.

D'altra banda, el Partit Ecologista va aconseguir entrar per primera vegada al Parlament, desalineant-se de qualsevol dels dos blocs.